diumenge, 13 de setembre del 2009

NO HI HAN MÉS CAMINS...




Vull explicar-te que t’estimo,
que passis,
que entris,
que tinc una flor guardada al meu pit,
que fiscalitzis el meu cos
que en facis dels dos,
un, aquesta nit.
Apropa’t, juguem al si,
diguem-li a la pluja
que ja no ens fa por mullar-nos,
que allò que restava silent,
ara gosa humit.
Besa’m, tanca’m,
no diguis res ara,
deixa que el temps ens sorprengui
com dos xicotets que acaben de sortir...
Necessito explicar-te que et vull,
que et desitjo eternament,
que la teva grafema al meu tegument
en fa una gruta de papallones,
que volen i volen...
I tornen a voler.
Estem els dos sols aquesta nit,
i vull dir-te que em miris,
que em perdo,
que no hi han més camins que els teus llavis,
que m’abranden...
El vol de les teves carícies
roman ingràvid quan no hi ets...
Vull explicar-te com t’estimo.


10 comentaris:

Sauze ha dit...

Que bonita manera de decir lo que guardamos en nuestro interior, con deseo y parsimonia.
Gracias por venir por mi árbol, en más de una ocasión nos veremos.

besoss,

Alexandre Moreno ha dit...

És un poema bonic i dolç. Que fan venir ganes de senitr l'amor en un mateix.

L'amor, té mil cares, mil anèls, mil camins.

Un poema bonic.

Àlex.

Lujo ha dit...

Hola Sireneta,
Nena del meu cor,....si le dices esto a alquien y no se da por aludido es tonto.
Olé y olé la belleza que acabas de expresar. La intimidad se palpa en cada una de tus palabra.
Xiqueta meva, ets una HIPER-CRACK!!
Petonets i moltes abraçades ben fortes!
Pd: Alucino en colores con las composiciones que realizas!

€_r_i_K ha dit...

Cuanto aún quedará escuchar de ese sensible corazón?....

Besos Guapa Sirena!!!!....

阿尔马 Nyma 阿尔马 ha dit...

Tot volta, es el flaire de la riquesa de la pell...
Encara abraço aquell vent...de sobte un bell huracá en terra dels dos,lluny del pensar, això mai morirá....

Petons guapa!!!

Nyma.

Anònim ha dit...

Hermoso, hermosísimo poema.

Marina-Emer ha dit...

una preciosa poesia ...lo que mas aun me ha gustado es poder leer en Catalan
besos
Marina

Xitus ha dit...

Molt sensual :)
No sé com he arribat al teu blog. Últimament estic de descobertes.

Azpeitia poeta y escritor ha dit...

L'amour fait courir les chemins qui ne peuvent pas s'expliquer....musu bat desde Zuhaitz-Ondoan de azpeitia

Anònim ha dit...

Hola.
Molt bona poésia.
Té un aire fresc a la vegada que está plé d'intensitat.
L'amor és així, transparent, vivificant.
T'invitem als nostres dos blocs.
Una abraçada.