divendres, 24 de juliol de 2009

DIGA'M ADÉU!



Les papallones remouen la llum de l’horitzó
entre ombres abismals
i ploviscades d’aigua salada...
Ara retornen els colors.
Submergit en el fons,
el camí torna a obrir-se pas,
per separar l’hidrocarbur
que no el deixava repoblar.

5 comentaris:

Dani Clemente ha dit...

darrere aquest complicat embroll d'imatges s'hi amaga un misatge molt clar y alegre
m'ha agradat trobar aquest racó

€_r_i_K ha dit...

Como me gusta que hayan vuelto tus mariposas, como me gusta saber que el Mar sigue firme, sabiendo que ahí te sientes bien.....



Besos Salados.......

Alexandre Domènech ha dit...

Buf noia. Quin bloc més bo. Amb el poema del costat, de J.V. m'he quedat glaçat. Quin poema més increïble.

I el teu, en el què escric, m'ha encantat també.

Ens anirem veient sovint, sense dubtes.

Una abraçada.

Àlex

Nómada planetario ha dit...

Me cuesta un poco traducir, hace tiempo que dejé Girona, pero rebosa optimismo el poema.
Besos sin acento.

Marina-Emer ha dit...

Hola...veo que escribes preciosos versos pero en Catalxn...me encanta ya que yo vivo en Cataluña lo que no se escribir en elidioma por poner faltas ...pero lo leo perfecta-mente...me gusta tu blog
un tatunet de
Marina