dijous, 11 de juny del 2009

EL NOSTRE CAMÍ...



Podría dir-te que ja no importa res,
que les escletxes, ja estan mortes
que aquell camí estret que caminàvem
ha deixat de ser el verí que em captivava...

Podria fingir un sentiment caduc envers a tu
podria dir-te que les estrelles ja no m’acompanyen
i que ja no sento el que sentia,
quan em llevava al matí, sabent que et veuria.

Podria absentar-me dels meus records
i explicar-te que els substitueixo
dir-te que ja no t’estimo
y que per aquest amor, ja no em declino...

Podria dir-te, que aquells racons que compartíem
ja no son més que aigües perdudes
i que les distàncies que ens van separar
ara a mi, ja no m’importen...

Podria dir-te tantes coses...
inclús que només ha estat un caprici
i que ja no existeix aquest desig...
perquè res, res...ja no te sentit.

Però no puc dir-te tantes coses,
perquè m’importes
les escletxes estan molt vives
i el verí d’aquell camí, encara m’enverina.
Perquè el meu sentiment no caduca
i les estrelles que brillaven
continuo somiant-les a la roca.
Perquè no paro de pensar-te
i tenir en els meus records
l’amor que m’has donat
encara que sigui amagats.
Perquè tots aquells racons,
son el mateix mar en el que jo nedo
i quan ens separem
sento un buit que m’ofega.
Perquè mai ha estat un caprici,
perquè et desitjo cada nit
perquè sense tu, ja no te sentit...



5 comentaris:

Mon ha dit...

He llegit molts poemes a blogs,molts poetes.Hi ha quelcom que els diferencia, els que tenen una técnica perfecte però fals sentiment i els que desborden sentiment i la técnica no es perfecte.

has trobat la part positiva de la meva divisió en els poetes que llegeixo.

la tecnica es bona i els sentiments, reals.

I això, et fa única.

Un petó i no oblidis res, els poemes t'esperen per de les paraules fer quelcom real.

MON

Anònim ha dit...

Hola guapa!

José Aguilar ha dit...

Ha estat un plaer llegir el teu blog; sensible i elegant per fora i per dins

Salutacions

Unknown ha dit...

Sea, se que ara igual te sorprens, però es així, som mallorquí. M'agrat molt sa teva entrada i es teu blog es molt fort, tant per paraules com per sentiments, son embolics que sa vida mos va deixant, son camins, bifurcacions o de tal vegada sombres que mos fan amagar ses llàgrimes que volem contenir, baix certes formes. Una abrassada (com es teletubbies XD)

By Lan

Alexandre Moreno ha dit...

Un bonic poema. Vertader o fals, el que explica, es bonic de ser explicat i de ser llegit.