dijous, 9 d’abril del 2009

EN LA DISTÀNCIA...


Avui he tornat a sentir el teu calor
he buidat les meves presències
per amagar-me amb tu en un racó.

He sentit aquella tangència per connexió,
mentre tu, sol tu... expiraves el meu moment
he notat una fregadissa a cau d’orella...era el teu bes.

Una porta infinita en el temps...
deixa esteles del teu aroma, del teu sabor,
bocins i petjades, d’una gran passió.

Enyor del dia que vas apartar el meu cabell
i com si d’una fragilitat es tractés,
la mà s’atansà al meu coll suaument...

No es que et trobi a faltar,
simplement és que...
em faltes, perquè no et puc trobar.


5 comentaris:

€_r_i_K ha dit...

Y aún así, aún pudiendo encontrar,
seguiremos echando de menos, si hay distancia de por medio....


Petonets.....€rik

Gloria ha dit...

Es un plaer llegir les teves poesies perque expressen sentiments molt intensos. Saps conjugar les paraules adecuades per expressar-ho. La pena es que per poder fer-ho de manera tan intensa s'ha d'estar patint, patint per qui no et correspon. Diu en Gabriel Garcia Marquez "nadie merece tus lágrimas y quien las merezca no te hará llorar". Tingueu en compte perque potser ja es hora que deixis de lamentar no estar amb ell.
Un abraçada.

Paco ha dit...

Ja veig que quan els sentiments surten del cor es quan la poesia apareix amb les seves paraules mes boniques, amb la intensitat justa.

Llegir-te sempre es un plaer

Mon ha dit...

Paraules precioses. M'agrada trobar-les.

Necessito temps per llegir-les.

Et segueixo. Ens llegim.

;)

Mon ha dit...

Quina sort els que fem servir les paraules com a trajecte de no oblidar els sentits.

Es una formula perfecte per reconstruir de la seva coneixença fonaments principals per no oblidar, que els sentits son propis i no d'un altre.

Realment, potser amb paraules, es tornarà a fondre l'aire per recaure en noves trobades.

Ens ho mereixem!

Aviat!