Porugues i petites, tornen al seu cau,
s’allunyen, s’amaguen...
les ales porten inscrites
un emblema per l’holocaust.
Suaus, verges en el seu vol,
sacsegen una melodia...
el vent n’és el portador
ell, duu les notes del condol.
Mullades, esperen per entrar,
la més astuta, diu que no vol la sal,
que tota l’aigua que cau
és un una llàgrima que se’n va
s’allunyen, s’amaguen...
les ales porten inscrites
un emblema per l’holocaust.
Suaus, verges en el seu vol,
sacsegen una melodia...
el vent n’és el portador
ell, duu les notes del condol.
Mullades, esperen per entrar,
la més astuta, diu que no vol la sal,
que tota l’aigua que cau
és un una llàgrima que se’n va
5 comentaris:
A pesar de no aprehenderlo en un 100% lleva ese sello tuyo que lo toca a uno profundo. Muy buena la imagen tambien, a pesar del efecto se aprecia tu belleza, así como en tus letras. Beso.
Hola Sireneta,
És una poesia senzilla i concisa. Plena de matisos i que et fa volar com una papallona.
Produeix certa caloreta al cor.
Un abraçada ben forta. ;)
Vaya, hermoso, sabes, así tampoco quiero la Sal....
Suficiente con el mensaje que lleva....
Besos, hoy sin Sal....
Triste,y delicado poema.
Enhorabuena por este precioso blog.!!!
Agradezco poder recurrir al traductor para no perderme tus palabras.
Besos.
M'agradat tornar-te a llegir en català de nou i que puguis expresar-te en aquesta llengua en aquest nou blog.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada