Oblits inabastables, per absències perllongades
l’amansiment d’un amor irrefrenable...
que deixa tintes de tristor;
silencia les mans desitjades
per parlar en un bocí de tovalló.
l’amansiment d’un amor irrefrenable...
que deixa tintes de tristor;
silencia les mans desitjades
per parlar en un bocí de tovalló.
4 comentaris:
Hola Sireneta,
Estic convençuda que vindran d'altres amors plens de serenitat....Tingues paciència.
Una Abraçada ben forta
Solo nos quedan los recuerdos... de lo vivido...
Dins el meu laberint em conec fins quan calgui, caminant sabré del temps i la tristor, però no vull, es massa llarg i l'abans del plorar es sempre l'últim recurs, he pensat que ho vull encara que no estigui.
MMMMM.....
thqtqmmmm......
El nombre de la propuesta bloguera no engaña; este es sin duda tu rincón más delicado. Esa es la palabras, delicado.
Publica un comentari a l'entrada