dimecres, 19 de setembre de 2012

FUGIDA



Aquesta humitat em distrau, una a una,
totes les  nits, en aquest sever estiu,

un de nou, lluny, sense tu.

Sento un camí que torna,
i ets tu, que només estàs on ja no et busco,

trepitjant el teu temps i entenebrint els teus records.
Què llises les paraules quan lluiten soles amb l’oratge;

sense sòl, sense cel, sense mare.