Aquesta humitat em distrau, una a una,
totes les
nits, en aquest sever estiu,un de nou, lluny, sense tu.
Sento un camí que torna,
i ets tu, que només estàs on ja no et busco,
trepitjant el teu temps i entenebrint els teus
records.
Què llises les paraules quan lluiten soles amb
l’oratge;
sense sòl, sense cel, sense mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada