dilluns, 21 de setembre de 2009

BAMBÚ...




Brollen soles les paraules
amb un bambú passat,
que feia i fa encisadores filigranes
com els dies en el temps.
Creix, i les fulles toquen llum,
com un allegro
vist des de la vermellor d’una butaca.
Aïllament diàfan d’or i argent,
passat, present i futur,
símbol de la meva estància,
senyals d’una vida sense tu.

5 comentaris:

€_r_i_K ha dit...

Mientras existan señales, tendrás susurros del Mistrál.....

Besos enormes....

Ana Frank ha dit...

Me encanta la onda que le pusiste a este lugar. Te hace viajar, volar un poquito más. Romántico y adictivo. ¡Viva!

azpeitia ha dit...

Seulement un mot .... doucement merveilleux....azpeitia

Alexandre Domènech ha dit...

Hola amiga:

El teu poema és preciós. M'encanta aquesta manera d'escriure, en certa manera, em recorda a la manera d'escriure que he fet servir jo en cert moment de la meva vida, podríem dir de manera estilista, i neoromàntica, sincerament, a mi m'encanta, aquesta cura tant delicada de les paraules, les metàfores, els jocs de paraules, i la textura i el ritme, on únicament es persegueix la bellesa. Bellesa per bellesa podríem dir.

Ho fas molt bé, et felicito, avui en dia costa una mica trobar gent que escrigui en català amb tanta cura.

Llavors, gràcies pel teu comentari al bloc del meu llibre Lila Amada, feia molt que no hi entrava, i no m'avisa dels comentaris. És un llibre bonic, un pèl melancòlic, i com et dic, escrit ple de metàfores, i de cuidant per sobre de tot la forma. Però no m'agrada molt mirar al passat, així, que tot i que li tinc estima, considero que forma part d'un passat (proper) que va tenir sentit en el seu moment.

Jo, ara, he fet petits canvis dins meu, i veuràs, que fins i tot la manera d'escriure és una mica diferent. Prioritzo la idea, ara mateix m'agrada molt la idea que hi ha darrera de cada poema o escrit. Tot i que no perdo la meva forma més interna.

Res, tens un bloc molt bonic, i ara ja et tinc als meus blocs, aquest i l'altre que tens.

Una abraçada.

Àlex.

O Profeta ha dit...

...Às vezes uma intensa alucinação
Em que viajas pelo meu eu
Às vezes o mundo fica em espera
Da união do mar com o céu

Onde param os teus anseios
Onde encontras a sublime calma
Nestes dias de dura tormenta
Onde aqueces a tua alma?

Voa comigo...


Mágico beijo