dijous, 21 de maig de 2009

SENSE TU...


Sento sonar les campanes de la catedral i ja és molt tard...
Tot està en silenci, ja no escolto més que el vent de la comarca, farcit de records i enyorança.
Sona el tema de John Williams a “La lista de Schindler”, i tot plegat se’m fa més real, més palpable...menys la teva imatge.
Ressona l’aigua de la font aquí a la vora...

Hi ha un quietud tan gran, que m’ofega...i tu no hi ets. Els carrers son dreceres immenses que em fan pensar que jo no puc buscar-te en totes, només conformar-me amb la que ens ha portat fins aquí, on estan els nostres peus en aquests moments...
Segur que es aquell que veig, carrer estret, de temps, amb el terra empedrat...però ben llarg; aquell que quasi no es veu, perquè està pràcticament amagat, rere un de ben gran.
És especial, bonic, perquè ningú en sap d’ell, només aquells dos cors que bateguen per tornar a saciar la seva set, un cop més...en aquell camí asfaltat.
A la fi, és un carrer conservat, entre unes ciutats obliterades pel present.

Només existeix un temps, una essència que roman, però no intacta. Els moments i les persones, procuren modificar-ne el seu aroma amb els dies i les hores.
Jo sento el nostre com si fora ara, i en pensar-hi em tornes a estremir la pell, absentada, en la llunyania, torno a sentir com el poder de les teves mans, desfà aquell nus que em tanca el cor fins que no hi ets.
Et necessito tant...a aquestes hores, aquest dies, tot m’està ennuegant i només veig el mar de lluny...i a tu.

Vull escoltar-te un cop més, vull percebre el teu cos, a prop, vull notar com tornes a deixar el teu amor en mi, avui i sempre...

2 comentaris:

Raúl ha dit...

Cuando el amor se convierte en necesidad... mal negocio.
La combinación del texto y la música que has puesto de fondo, es de lo más emotiva.
Abrazos.

Monotributo ha dit...

sii golosa YO el presidente de la humildad y modestia te invita a que votes en MI blog (el unico) pues YO los he creado para que te saques lo bruto y puedas admirarme y encontrar toda MI perfeccion nata ...mamucha..si YO el ejemplo a seguir..la envidia de todo hombre y el osito de peluche de las abuelas muñecota...te espero bebe...firmado el genio es decir YO..y para despedirme te regalare un poema de los 10 millones que he escrito y dice...los vientos devolveran a los mares a aquellos barcos piratas buscadores de grandes tesoros..para encontrar el nuestro..ese que escondimos y cerramos con el solo compromiso de amarnos siempre...tiene una sola llave.. invisible al ojo ajeno y brillante al nuestro...descansa mi reina nuestro secreto esta a salvo...para vos mimosona..el genio (YO)