Avui he tornat a sentir el teu calor
he buidat les meves presències
per amagar-me amb tu en un racó.
He sentit aquella tangència per connexió,
mentre tu, sol tu... expiraves el meu moment
he notat una fregadissa a cau d’orella...era el teu bes.
Una porta infinita en el temps...
deixa esteles del teu aroma, del teu sabor,
bocins i petjades, d’una gran passió.
Enyor del dia que vas apartar el meu cabell
i com si d’una fragilitat es tractés,
la mà s’atansà al meu coll suaument...
No es que et trobi a faltar,
simplement és que...
em faltes, perquè no et puc trobar.
