dimecres, 25 de març de 2009

DEVALLADA


Oblits inabastables, per absències perllongades
l’amansiment d’un amor irrefrenable...
que deixa tintes de tristor;
silencia les mans desitjades
per parlar en un bocí de tovalló.

4 comentaris:

Lujo ha dit...

Hola Sireneta,

Estic convençuda que vindran d'altres amors plens de serenitat....Tingues paciència.
Una Abraçada ben forta

Manuel ha dit...

Solo nos quedan los recuerdos... de lo vivido...

Nyma ha dit...

Dins el meu laberint em conec fins quan calgui, caminant sabré del temps i la tristor, però no vull, es massa llarg i l'abans del plorar es sempre l'últim recurs, he pensat que ho vull encara que no estigui.

MMMMM.....
thqtqmmmm......

Raúl ha dit...

El nombre de la propuesta bloguera no engaña; este es sin duda tu rincón más delicado. Esa es la palabras, delicado.