Escombrant aforismes,
de flors sanguinolentes,
duu la nit, taques de cansament.
Vestida d’estels
que ja cauen com llàgrimes,
torna a posar-se els adorns copejats
oblidant la lluna,
com una àncora enmig del desert.
Els vols són diürns
i el vent,
enlaira els mustigats pètals
a camins distingits,
a camins sense ell.
de flors sanguinolentes,
duu la nit, taques de cansament.
Vestida d’estels
que ja cauen com llàgrimes,
torna a posar-se els adorns copejats
oblidant la lluna,
com una àncora enmig del desert.
Els vols són diürns
i el vent,
enlaira els mustigats pètals
a camins distingits,
a camins sense ell.